29/01/2024
10 anys del cas Tarajal
El 6 febrer del 2014, 15 persones van ser assassinades a la platja ceutí del Tarajal, a mans dels antidisturbis de la Guàrdia Civil. El cas s’ha arxivat i reobert tres cops. Les famílies de les víctimes segueixen reclamant justícia.
Però com s'ha arribat fins on som ara, amb les les famílies de les 15 víctimes encara buscant escletxes legals per reclamar el que és un dret: saber la veritat per poder tancar el dol. La cronologia dels fets és aquesta:
El 6 de febrer de 2014 unes 200 persones van intentar arribar a Ceuta nedant. D’aquestes, una norantena van poder arribar a la zona fronterera de la platja del Tarajal. La Guàrdia Civil va utilitzar bales de goma, pots de fum i d’altres materials antidisturbi per repel.lir l’entrada de migrants. El balanç d'aquesta acció contra l'entrada dels migrants va ser de 14 persones ofegades i una més, desapareguda. Vint-i-tres persones van ser retornades en calent, al Marroc.
L’1 de juliol del 2015 va entrar en vigor la Llei Mordassa, amb la que es va voler donar cobertura a les devolucions en calent. Aquell mateix any, es van arxivar les actuacions pel delicte d’homicidi i lesions, perquè es va considerar les devolucions en calent al Marroc com una pràctica habitual no sancionable.
Dos anys després es reobre el cas Tarajal i l’octubre del 2017, el Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per la demanda de dos joves expulsats de Melilla, l’agost de 2014. Això posa de manifest que les devolucions en calent habituals a la frontera hispanomarroquí són il.legals perquè vulneren el dret a demanar asil.
A principis del 2018, es torna a arxivar el cas Tarajal, amb moltes irregularitats -no es té en compte el testimoni clau de supervivents residents a Alemanya, no s'identifiquen 4 víctimes, ni s'espera tampoc, el resultat d’autòpsies pendents d’arribada des del Marroc-. L’agost d’aquest mateix any, es reobre el cas gràcies al recurs d’apel.lació contra l’arxivament de la causa que presenten diverses organitzacions.
El setembre del 2019 es processen els 16 Guàrdies Civils investigats pel cas. Un mes després, però, es torna a arxivar el cas amb noves irregularitats denunciades per diverses entitats. La jutgessa ho justifica dient que no hi ha acusació particular, malgrat que sis famílies de les víctimes d’origen camerunès, havien demanat poder personar-se en el cas com a acusació.
Les ONG i entitats presents a l’acusació acaben unint forces l’agost del 2020 i presenten la demanda al Tribunal Suprem buscant justícia davant aquesta impunitat. Un Tribunal, que els torna a tancar la porta l’any 2022 perquè considera que no es pot presentar cap recurs al sobresseïment dictat a Cadis el 2015. El juliol del 2022 diverses entitats ho tornen a intentar. Presenten un recurs d’empara per la falta d’investigació de les 15 morts de Tarajal. Finalment, després de 10 anys amb la causa anant d'un jutjat a l'altre, i després de tres intents de silenciar la massacre amb l'arxivament judicial, el cas és ara al Comitè de l'ONU contra la Tortura, esperant que es faci justícia i reparació per a les persones supervivents i les famílies.
El proper dissabte, 3 de febrer, es farà una Marxa a Ceuta amb el lema "10 años exigiendo verdad, justicia y reparación" que s'organitza anualment per tal que el cas Tarajal no caigui en l'oblit. Igualment, l'advocada de la causa, Patuca Fernández, farà la conferència "Tarajal: el dolor que no cesa" i Mouctar Bah i Vivane Ogou parlaran sobre l'externalització de fronteres i les vies segures. Aquestes xerrades es podran seguir en línia a partir de les 11.30h al canal de Youtube de la Marcha.
El 6 de febrer de 2014 unes 200 persones van intentar arribar a Ceuta nedant. D’aquestes, una norantena van poder arribar a la zona fronterera de la platja del Tarajal. La Guàrdia Civil va utilitzar bales de goma, pots de fum i d’altres materials antidisturbi per repel.lir l’entrada de migrants. El balanç d'aquesta acció contra l'entrada dels migrants va ser de 14 persones ofegades i una més, desapareguda. Vint-i-tres persones van ser retornades en calent, al Marroc.
L’1 de juliol del 2015 va entrar en vigor la Llei Mordassa, amb la que es va voler donar cobertura a les devolucions en calent. Aquell mateix any, es van arxivar les actuacions pel delicte d’homicidi i lesions, perquè es va considerar les devolucions en calent al Marroc com una pràctica habitual no sancionable.
Dos anys després es reobre el cas Tarajal i l’octubre del 2017, el Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per la demanda de dos joves expulsats de Melilla, l’agost de 2014. Això posa de manifest que les devolucions en calent habituals a la frontera hispanomarroquí són il.legals perquè vulneren el dret a demanar asil.
A principis del 2018, es torna a arxivar el cas Tarajal, amb moltes irregularitats -no es té en compte el testimoni clau de supervivents residents a Alemanya, no s'identifiquen 4 víctimes, ni s'espera tampoc, el resultat d’autòpsies pendents d’arribada des del Marroc-. L’agost d’aquest mateix any, es reobre el cas gràcies al recurs d’apel.lació contra l’arxivament de la causa que presenten diverses organitzacions.
El setembre del 2019 es processen els 16 Guàrdies Civils investigats pel cas. Un mes després, però, es torna a arxivar el cas amb noves irregularitats denunciades per diverses entitats. La jutgessa ho justifica dient que no hi ha acusació particular, malgrat que sis famílies de les víctimes d’origen camerunès, havien demanat poder personar-se en el cas com a acusació.
Les ONG i entitats presents a l’acusació acaben unint forces l’agost del 2020 i presenten la demanda al Tribunal Suprem buscant justícia davant aquesta impunitat. Un Tribunal, que els torna a tancar la porta l’any 2022 perquè considera que no es pot presentar cap recurs al sobresseïment dictat a Cadis el 2015. El juliol del 2022 diverses entitats ho tornen a intentar. Presenten un recurs d’empara per la falta d’investigació de les 15 morts de Tarajal. Finalment, després de 10 anys amb la causa anant d'un jutjat a l'altre, i després de tres intents de silenciar la massacre amb l'arxivament judicial, el cas és ara al Comitè de l'ONU contra la Tortura, esperant que es faci justícia i reparació per a les persones supervivents i les famílies.
El proper dissabte, 3 de febrer, es farà una Marxa a Ceuta amb el lema "10 años exigiendo verdad, justicia y reparación" que s'organitza anualment per tal que el cas Tarajal no caigui en l'oblit. Igualment, l'advocada de la causa, Patuca Fernández, farà la conferència "Tarajal: el dolor que no cesa" i Mouctar Bah i Vivane Ogou parlaran sobre l'externalització de fronteres i les vies segures. Aquestes xerrades es podran seguir en línia a partir de les 11.30h al canal de Youtube de la Marcha.
