Albert Quintana (JiP): «L’Arcadi Oliveres no és patrimoni de JiP sinó de totes les entitats que busquen la transformació social de Catalunya» (setembre 2014)

Albert Quintana, president de Justícia i Pau-Girona. Contacte.

Després de 12 anys, Arcadi Oliveres deixa la presidència de Justícia i Pau (JiP) Barcelona. Quin balanç en féu des de la delegació gironina?

Oficialment, l’Arcadi era president de JiP Barcelona. Cada territori és autònom i nosaltres no l’havíem escollit ni hem escollit ara el seu substitut. A Girona li vam voler fer un sopar homenatge perquè encara que no fos president, ens hi sentim molt vinculats i ha tingut contacte amb moltes de les persones amb les quals s’ha treballat des de JiP- Girona: en Món Marquès, en Josep Maria Delàs...Va ser una bona excusa, també, per aglutinar gent de diferents generacions i etapes de l’entitat. De fet, encara que no fos el president oficial de JiP Catalunya, sí que ha exercit com a tal i cal reconèixer el seu mestratge. És una persona que s’ha posat al capdavant de l’entitat i que ha animat molta gent a involucrar-s’hi. Va començar a Pax Christi però després va passar a JiP perquè se li va encarregar de fer l’estudi per reclamar el 0,7%. I al ser economista, va preparar tot el material per la campanya. També ha estat president de la FCONGD, ha estat a la Universitat Catalana per la Pau.... M’agradaria remarcar que l’Arcadi marxa perquè ell ho va demanar, no perquè l’entitat li ho demani. Ell creia que calia renovació i en involucrar-se en el Procés Constituent, tot i no ser un partit, no volia que interferís en la lectura que se’n pugui fer des d’algun mitjà de comunicació. L’Arcadi Oliveres no és patrimoni de JiP sinó de totes les entitats que busquen alternatives i la transformació social de Catalunya. Estem molt contents de la seva vinculació a l’entitat, i del seu mestratge, però, d’alguna manera podríem dir que l’Arcadi Oliveres és una mena de president de Fòrum Social català...tothom se’l sent seu. Com a JiP et sents una mica orfe però també és un repte i cal encarar la renovació.

A banda de les delegacions de Girona, Badalona, Manresa, Terrassa, Barcelona i tota la resta, no hi ha cap mena d’estructura catalana?

Abans que plegués l’Arcadi, ja s’havia dit des d’alguns territoris que calia fer alguna estructura catalana. Si fem un manifest, és absurd que haguem d’especificar que som JiP Girona, Sant Cugat o Barcelona...Per això cal buscar una fòrmula àgil en la qual tothom s’hi senti representat. De fet, ja hi ha una mena de coordinació catalana i el curs que ve es farà una campanya d’àmbit català sobre la dignitat al treball, per exemple. Sobre el treball compartit, la fiscalitat, l’àmbit cooperatiu, la renda garantida, reivindicar els drets socials conquerits...

Tornant a l’Arcadi Oliveres, creus que el fet que sigui economista ha donat més pes a les finances ètiques com a eix de treball de Justícia i Pau?

L’avantatge de l’Arcadi és que és una persona tan versàtil que no només s’ocupa del tema econòmic sinó que també s’ha involucrat amb el tema Pau, els Drets Humans, l’ecologia i el medi ambient...el seu coneixement de l’economia li dóna moltes possibilitats d’entendre el perquè i determinar quins són els punts claus, a través del quals intervenir. En una de les seves xerrades, ara fa dos o tres anys a Girona, va apuntar que en temps de crisi els eixos de treball podien ser el cooperativisme, les finances ètiques i, és clar, el 0,7%. A Girona vam considerar adequat fer de les finances ètiques un dels nostres eixos de treball.

I de fet, Justícia i Pau-Girona ha estat l’impulsora de la cooperativa FIARE a la demarcació.

Les orientacions que l’Arcadi ha anat marcant de la banca ètica o el cooperativisme ens hi han anat portant. JiP Barcelona també està treballant en paral·lel impulsant FIARE allà. Nosaltres vam conèixer el grup que impulsa FIARE a Manresa, que és un cas amb moltes similituds al de Girona. I vam decidir apostar-hi però volíem que diverses entitats fossin impulsores de FIARE: la PAH, la Coordinadora d’ONG Solidàries, Caritas-Girona...Pel mateix motiu vam buscar un espai comú, com el de la Coordinadora, per fer de punt d’informació i de referència de FIARE a Girona. A les comarques gironines ja som una setantena de socis. Com que FIARE funciona per entitats territorials, les GITS –Grups d’Intervenció Territorials- tenen autonomia de funcionament. Volíem que les comarques gironines disposessin d’una dinàmica pròpia. Perquè si FIARE vol ser un producte de proximitat, amb el qual donar suport financer a entitats socials locals, des del coneixement i la proximitat, això no es pot fer des de Barcelona. En aquesta primera fase, el que ens interessa a FIARE és tenir socis/es perquè volem funcionar com una cooperativa. Més endavant ja s’oferirà el servei per operar bancàriament. Pels volts de les Fires de Sant Narcís creiem que ja es podran obrir comptes corrents de FIARE, amb número bancari espanyol, i operar bancàriament. Això sí, obrirem de manera gradual: primer els comptes dels socis, per veure com funciona tot plegat. De fet, ara ja estem en període de proves. I s’operarà únicament per internet perquè es redueixen tot tipus de despeses i el que ens interessa és captar socis per tenir capital social i poder fer intervenció social. En aquests moments, a la zona espanyola, FIARE té uns 30 milions d’euros en préstecs . En aquest sentit, estem il·lusionats en acabar de consolidar una dinàmica pròpia a Girona i comarques. A nivell de cooperatives hi ha iniciatives de serveis, de consum, però no hi havia cooperatives de finances ètiques...La idea és anar connectant amb d’ altres iniciatives de cooperatives existents a les comarques gironines. I de fet, ja ens fem costat amb SOM ENERGIA i amb Coop57.

La delegació de Girona de Justícia i Pau, quan es posa en marxa?

L’any que ve celebrarem els 40 anys de JiP-Girona. Es va fundar pels volts del febrer-març de 1975. I aprofitarem l’aniversari per posar de relleu la figura de Modest Prats. En Modest, juntament amb en Món Marquès i en Pere Thió de Pol van crear JiP de Girona. Ells sempre explicaven que a les reunions sempre paraven l’orella al “parte médico” de Franco. De fet, la primera campanya que va fer l’entitat va ser contra la pena de mort. Volem celebrar els 40 anys de JiP vinculant-ho al primer aniversari de la mort de Modest Prats, i recordant la seva figura com un impulsor de JiP però també d’un estil d’església compromesa, vinculada al Vaticà II.

Quin pes té l’Església dins l’entitat?

JiP és una entitat que es reconeix com a cristiana i que sorgeix de l’àmbit de l’església. A Girona va néixer com una delegació episcopal, que depenia més directament del bisbe. Va ser fruit d’aquella encíclica que es deia “Justícia i Pau a la Terra”, en què s’animava les entitats catòliques a implicar-se en dur la pau, a comprometre’s amb els temes de pau i de justícia. Actualment som una entitat més de l’església, ja no som delegació episcopal...La idea que tenim és que inspirats pels valors cristians, volem actuar com una entitat més en les lluites i la transformació social. A Girona, pensem que JiP és un paraigua prou obert perquè tothom amb les mateixes inquietuds s’hi senti còmode.

De fet, sou una entitat que treballeu molt en xarxa i això ja us fa més permeables a d’altres sensibilitats. Fa pocs mesos vau signar un conveni de col·laboració amb Càritas Diocesana de Girona.

Sí, i abans que Càritas, vam signar un conveni amb l’escoltisme. Per a JiP no té massa sentit, actualment, treballar sols i fem èmfasi en el treball en xarxa. Participem en la Coordinadora i en la Xarxa pels Drets Socials. Però és cert que hi ha algunes entitats que sents més properes o hi veus una possibilitat de col·laboració de manera més articulada. En una de les assemblees de JiP Girona va sortir la importància de poder connectar amb l’escoltisme, tant per un tema generacional com perquè, històricament, hi ha molts valors que compartim. A nosaltres ens convenia poder parlar d’aquests valors amb un llenguatge proper a la gent de l’escoltisme i que l’escoltisme pogués conèixer la trajectòria de JiP . En Mon Marquès ens va explicar que la majoria de gent que ha participat a JiP Girona ha sortit de l’escoltisme. El mes d’abril vam col·laborar en L’Objectiu -la festa de l’escoltisme-, amb uns tallers. A més, des de fa un any estem treballant, conjuntament, amb un material adaptat a les diferents unitats de l’escoltisme: castors, llops, etc.

I en el cas de Càritas Diocesana de Girona?

Amb la junta actual de JiP vam formar un Consell Assessor, amb gent externa i gent de l’entitat. Vam demanar a Càritas que hi fos, igual que Fundipau i altres entitats, per visibilitzar que no volem caminar sols i que les aportacions d’altres són benvingudes. Després que Càritas creés l’àrea de Drets, vam pensar que era la baula més clara per treballar-hi. El conveni posa sobre paper que volem treballar junts, perquè això ens dóna més visibilitat, i ens comprometem a donar-nos suport mutu en la difusió. Hi havia un projecte inicial de reivindicar, mensualment, el compliment d’un dret. Però com que Càritas ara estant celebrant els 50 anys i cada mes ja en reivindiquen un, vam acordar que des de JiP donaríem suport a algunes de les activitats que ja està desenvolupant Càritas. Ens hem involucrat en el de Pobresa Zero, en el del Dret al treball, i al setembre, ens involucrarem en el Dret a l’educació i més endavant, en el de la Justícia Universal. El que volem és reforçar la visibilitat de temes de denúncia que ens són comuns.

També esteu col·laborant amb el Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat i el Fòrum Joan Alsina en la commemoració d’un doble aniversari.

La figura de Joan Alsina -per a les persones històriques de JiP com Mon Marquès que el va conèixer personalment, o en Quim Pla, que fins i tot n’ha fet algun llibre-, i la figura d’en Joaquim Vallmajó, són cabdals en la trajectòria de l’entitat. L’estiu passat vam tenir alguns contactes amb el Fòrum Joan Alsina i vam acordar dedicar un any a rememorar les dues figures. Incorporar la figura de Vallmajó va obrir les portes a la col·laboració amb el GEES. Crec que ha estat un encert treballar plegats i sumar les sinèrgies. Ha estat molt gratificant i útil. Vam acordar d’usar les dates dels assassinats per commemorar la figura de tots dos. A l’abril es va fer l’acte a Figueres sobre en Quim Vallmajó i el 20 de setembre es farà el de Joan Alsina, a l’Espai la Marfà de Santa Eugènia de Ter. La idea de fons era de no només fer memòria sinó també actualitzar els seus missatges. Ambdós van viure una situació de crisi important. Es tractava de veure quins aprenentatges i quins compromisos van assolir i fer-ho arribar, especialment, a aquelles persones que encara no coneixia les seves trajectòries. Per això hem engegat la campanya i hem creat materials per poder aprofundir-hi. En l’acte del 20 de setembre, Tomàs Nadal glosarà la figura de Joan Alsina i tres persones incidiran en l’actualitat del seu missatge. Hi haurà també una part audiovisual. D’alguna manera es podria dir que s’està treballant en el testament de Joan Alsina amb una doble columna figurada: què ens deia i què es pot aplicar avui. El seu discurs és ben actual.

Un dels objectius del Memorial 20_40 és, com bé deies, l’actualització de les figures de Quim Vallmajó i Joan Alsina. Què n’han d’aprendre les noves generacions?

Malgrat la situació de crisi que viuen tots dos personatges, plantegen un escenari d’esperança: que hi ha sortida. I de fet, el seu “sacrifici” és per possibilitar aquesta esperança. Però també són molt clars en què perquè hi hagi esperança hi ha d’haver compromís, cal arremangar-se. Com diu Joan Alsina «Només transformarem el món en la mesura que hi estem ficats». Amb Joan Alsina surt molt el missatge contra la por. I en temps de crisi hi ha molta por. Per a ell, la manera de vèncer-la és treballant-la. El missatge és clar: la por és molt traïdora, paralitzadora; la por no ens deixa actuar ni ens deixa viure les coses com les pensem, com les veiem o com les sentim. Però hem de saber amb qui comptem i fins i tot que això potser comportarà algun fracàs. Alsina fa una reivindicació de la democràcia, que a l’any 73, a Xile, ja sabem com n’estava de condicionada pel sistema financer i els EUA. Ell decideix fer un pas endavant. Va decidir no marxar, tot i les advertències que li feien els seus. I decideix, no des de la por, sinó des de la convicció. És un testimoni que pot ser referent per a totes les persones que busquen, com ells, estar al costat dels més pobres, de buscar la justícia i la pau.