26/04/2022

L'habitatge, motor d'exclusió social

El 97% de les persones que atenen les entitats socials tenen problemes d'habitatge. Per aquest motiu, les entitats socials reclamen augmentar el parc d'habitatge accessible, i millorar la regulació i  protecció dels col·lectius més vulnerables. 

L'informe INSOCAT 14 'Habitatge i exclusió residencial'  elaborat per l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona, recull que la pràctica totalitat de les persones que atenen les entitats socials (el 97%) tenen problemes d'habitatge.

D'una banda, el treball mostra que hi ha 1,3 milions de persones que viuen en un habitatge inadequat -infrahabitatges, ocupacions, en amuntegament o en estructures temporals-, i de l'altra, que gairebé un milió ho fa en habitatges insegurs. Però a més, hi hauria 18.000 persones vivint en situació de sense llar i sense sostre. "L’habitatge és avui un motor d’exclusió social de primer ordre. Garantir el dret a l’habitatge, reconegut però vulnerat, és imprescindible. No existeix cap política efectiva de lluita contra la pobresa si no va acompanyada d’una política d’habitatge que en garanteixi l’accés i el manteniment", ha denunciat Míriam Feu, responsable de l'informe d'ECAS.  

Per col·lectius, els més afectats per aquestes situacions són les persones migrades, les famílies amb infants i adolescents, les llars monoparentals i les persones joves soles. Per problemàtiques, les principals són el lloguer i relloguer d'habitacions, el fet d'haver de compartir habitatge de manera forçosa, l'amenaça dels desnonaments, així com noves formes de desnonament invisible, l'assetjament immobiliari latent, les ocupacions estigmatitzades, el racisme immobiliari i el fet d'haver de viure al carrer de manera crònica o intermitent.

Malgrat les restriccions i dificultats que va comportar la covid-19, el 2020 un 54,5% de les entitats van atendre més persones que el 2019. Les entitats consideren que les problemàtiques que més afecten i més s'han agreujat arran de la pandèmia són els desnonaments del lloguer i el relloguer d'habitacions, tot i que també s'han agreujat els casos de situació de carrer intermitent.

Les entitats socials reclamen augmentar el parc d'habitatge accessible incrementant l'habitatge protegit, destinant l'1% del PIB a polítiques d'habitatge, comprant i captant habitatge privat, dotant de més recursos la Mesa d'Emergència i atorgant ajuts al lloguer. Paral·lelament, demanen millores en la regulació: sancions als grans tenidors que no compleixin amb les seves obligacions en relació a contractes de lloguer social, un reforç del paraigua jurídic per preservar la funció social de l'habitatge, l'abordatge del sensellarisme a través de l'estratègia aprovada per al 2021-2024, l'aplicació sense restriccions de l'empadronament, i instruments i incentius fiscals

L'informe també recull propostes concretes per a la protecció de col·lectius en situació de vulnerabilitat com les persones migrades -a qui cal garantir l'acompanyament mentre no es derogui la llei d'estrangeria-, la gent gran i la joventut -a qui cal oferir habitatges d'ús social lligats a moments evolutius clau-, les famílies monoparentals i infants -a qui cal garantir habitatges d'emergència en condicions adequades-, i les persones amb problemes de salut mental i discapacitat -per qui cal reservar parc públic, suport i assessorament per prevenir abusos i discriminacions.