La petjada gironina de l’Arcadi Oliveres

«Vaig conèixer l´Arcadi l´any 1987, quan ell era president de Justícia i Pau d’Espanya» recorda l’arbucienc Jordi Planas, de l’Agenda Llatinoamericana. «En una assemblea a Madrid, quan s’intentava fer les Jornadas Nacionales de Justicia i Paz, l´Arcadi va insistir en què calia anomenar-les “Jornadas estatales de Justicia y Paz” donat que Catalunya és una nació» davant la incomprensió, sembla ser, dels madrilenys. «Sempre que li hem demanat el seu ajut per fer xerrades, presentacions o articles per l’Agenda Llatinoamericana Mundial ens ha acompanyat de manera desinteressada, sense escatimar temps ni quilòmetres», diu en Jordi.

«L’Arcadi per mi sempre ha estat un referent» diu la Dolors Serra de Xangara. «No va ser fins al Procés Constituent que vaig poder coincidir amb ell i la imatge que en  tinc és arribant a les reunions amb la seva carpeta i un munt de papers. Una persona d’aquelles que ha fet sempre les trobades molt amenes i molts fàcils».  Per a la Dolors, parlar de l’Arcadi vol dir parlar «d’una persona que no ha tingut mai por de posar els punts sobre les ‘is’ a l’hora de denunciar les polítiques de compra d’armament o de tancament de les fronteres a les persones refugiades, algú que sempre ha estat al peu del canó a l’hora de defensar els drets i la igualtat per a tothom».

«De l’Arcadi molt sovint parlem del seu activisme i pensament, referent per a moltes generacions de les causes de la Justícia, la Pau, la banca ètica, el decreixement... Potser resta més amagat el seu caràcter afable i senzill, de  persona propera que t’escriu un correu electrònic per felicitar-te o donar-te suport,  o compartir un àpat, com un més, amb companys i companyes que  desconeix en un primer moment», explica l’Albert Quintana de JiP Girona. «L’Arcadi va ser el company inesperat en el moment de recollir les cendres de la Núria per dur-les a la celebració de la vida que vam fer l’església de Santa Eugènia», recorda. «Era el dia 1 de novembre de 2016, un dia molt atrafegat per molts motius. Vaig anar sol al tanatori de Girona i just abans d’entrar em vaig trobar l’Arcadi que ens volia donar el seu suport i escalf. Li vaig explicar quin era el pla d’aquell matí i ell va respondre simplement: “si vols t’acompanyo”. Vam entrar junts i després em va acompanyar fins a l’església per participar de la celebració. Sentir-me acompanyant en aquells moments per mi va ser un regal, i un regal ple de sentit que entroncava amb les conviccions de la vida de la Núria». Dos anys abans,  l’any 2014, Justícia i Pau Girona va posar en marxa els “sopars-tertúlia” que s’han anat mantenint fins a l’actualitat i el primer convidat va ser ell, que acabava de deixar la presidència de JiP Catalunya. «Va ser un acte molt sentit i entranyable» diu l’Albert.

També des de JiP Girona, Mon Marquès explica «Acabo de llegir Paraules d'Arcadi i com sempre quedo sorprès de la quantitat de xifres i dades que reforcen el seu pensament i els seus arguments. I això no ve d'ara. Recordo una de les primers reunions a Barcelona, a la seu de Justícia i Pau, fa força anys, quan ens va omplir de dades demostrant el desequilibri mundial, dades que treia de diaris, revistes, llibres, etc. Informacions que la majoria dels participants desconeixíem i que anaven molt bé per enfortir i argumentar la campanya.»  I, continua en Mon, «Uns anys més tard, a la Universitat de Girona, amb el suport de JiP vàrem organitzar unes Jornades de reflexió sobre els desequilibris mundials i vàrem convidar l'Arcadi i en Jaume Botey (quin parell!!!). En acabar un dels participants entusiasmat amb la intervenció de l'Arcadi i no recordant el seu nom, ens va dir: sí... aquell, aquell, el dels números!!!!».

«A l'Arcadi no sé exactament quan el vaig descobrir...», diu Lola Torrent des de Banyoles Solidària. «Després de sentir-lo un primer cop, cada vegada que venia per les nostres comarques sentia la necessitat de tornar-lo a escoltar. Va arribar un moment que ja sabia que tornaria a enumerar llistes de noms propis (bancs i banquers rampinyant tant com podien, sense escrúpols), corrues de xifres que donaven fe de despeses militars a dojo, de quantitats ingents de malbaratament alimentari, de beneficis indecents, fruit de l'especulació salvatge...», recorda la Lola. « Com la repetida anècdota dels enciams produïts aquí i venuts a Holanda creuant-se per la carretera amb uns altres enciams conreats a Holanda i venuts aquí...», exemplifica la banyolina que afegeix: «Sempre aquests elements ben clars, ben explicats, amb un punt de divertimento, sense complicacions, sense embuts. I també llistes d'alternatives concretes i possibles en la nostra vida diària per ajudar a millorar el món: la banca ètica, la segona mà, la possibilitat de viure de manera senzilla i frugal...I sobretot l'esperança i la possibilitat real de poder transformar el nostre món amb aquests canvis». I acaba amb una reflexió personal: «L'Arcadi ha estat una mena de "gota malaia" que m'ha portat a repensar les meves conductes diàries... tot i que trobo difícil ser coherent en un sentit integral».

«A mi l'Arcadi m'ha obert  els ulls cap a una manera de mirar el món... perquè sigui millor». Qui ara parla és la saltenca Carme Carbó de l’Agenda Llatinoamericana. «I si tots n'estiguéssim convençuts, les coses canviarien en l'educació, l'ecologia del planeta, l'economia, les relacions socials en totes les persones, perquè tots ens consideraríem iguals i seriem molt més feliços en aquest món que vivim»., rebla la Carme. «Per mi és un exemple a seguir. Només en queda dir, gràcies, gràcies, gràcies...».

Fotos: Carme Carbó, Jordi Planas, Coordinadora d'ONG Solidàries.

Aquest article ja es va publicar el 3 de març de 2021, en fer-se pública la seva malaltia.