Notícies

17/02/2021

Quina relació hi ha entre militarisme i crisi climàtica?

La crisi ambiental inclou un gran nombre de fenòmens interrelacionats a nivell planetari. Des del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, s'acaba d'editar l'informe "Militarisme i crisi ambiental. Una reflexió necessària” que estudia els vincles entre crisi climàtica i militarisme.

L'informe posa sobre la taula de quina manera el militarisme és una de les causes rellevants de l’escalfament global i dels danys mediambientals que s’observen arreu del planeta. Així mateix, la recerca busca explicar com, des d’una perspectiva de seguretat nacional i militar, el militarisme és la conseqüència i resposta actual enfront d’aquesta crisi. En aquest sentit, es tracta de plantejar propostes per a una transició ecològica que implica necessàriament un enfocament de pau mediambiental i una desviació de despeses i fons militars cap al finançament de polítiques de seguretat per a la pau, per desenvolupar polítiques de mitigació dels efectes de la crisi climàtica.

"Necessitem menys soldats, menys avions i armes, i en canvi necessitem més metges, més hospitals, energia verda i solucions per a cobrir les necessitats i garantir els drets de totes les persones." diuen des del Centre Delàs. Segons el seu treball, la pandèmia és la mostra que ni el discurs securitari basat en el concepte de seguretat nacional ni les seves solucions militaritzades serveixen per a resoldre els grans problemes que té la humanitat. I apunten a què la crisi ambiental és global "mentre que les solucions securitàries, pensades per a defensar les fronteres dels estats-nació, són inútils en aquests reptes transfronterers."

Per això, l'estudi anima a fer prioritaris els drets a la salut, l'educació. la justícia energètica o l'habitatge, un cop constatat que el sistema militar, on s'ha destinat una quantitat ingent de recursos, no forma part de les prioritats de la majoria de la població. "És moment, per tant, de reivindicar un canvi de prioritats i un transvasament de recursos, traspassant fons pressupostaris militars a partides que permetin construir nous sistemes de seguretat que serveixin per a totes les persones." assegura l'informe que a més, es recolza en dades com aquestes:

 ■ El conjunt dels principals països exportadors d’armes representa el 35,48% de la població mundial, concentra el 82% de la despesa militar global i és responsable de les dues terceres parts de les emissions mundials de CO2.

 ■ La Xina, Regne Unit, Espanya, Israel, Itàlia, Països Baixos, Corea del Sud, Ucraïna, Suïssa, Turquia, Suècia, Canadà, Noruega, els Emirats Àrabs, Txèquia, Bielorússia, Austràlia, Aràbia Saudita i Japó, sumen poc més de un terç de la població mundial (el 35,48%), però fabriquen i exporten pràcticament totes les armes que es fan al món, armes que acaben activant conflictes i matant persones sobretot en els països més afectats pel canvi climàtic.

: ■ La degradació mediambiental condueix a una escassetat de recursos que genera majors enfrontaments entre grups de població, de manera que s’augmenta el possible esclat de conflictes armats.

■ La inclusió del canvi climàtic com un factor rellevant en els plans estratègics de l’OTAN és un indicador de la militarització del clima, mostrant que és una oportunitat per a la justificació d’augments de la despesa militar, de l’estratègia de dissuasió nuclear, i de les operacions militars dels aliats.

 ■ Els 11 països que estan considerats amb major risc de crisis humanitàries i desastres naturals a nivell mundial són Somàlia, República Centreafricana, Sudan del Sud, l’Afganistan, la República Democràtica de Congo, el Txad, Iemen, Níger, Burundi, Camerun i Burkina Faso. Tots ells es troben immersos actualment en conflictes armats.

 ■ Totes les etapes del cicle econòmic militar es relacionen amb danys específics al medi ambient, des del consum d’energia i recursos necessaris per a l’activitat militar habitual, els assajos i la producció d’armes així com el seu transport, fins la reconstrucció post-conflicte i fins la contaminació provocada per els residus tòxiques i la desforestació, pèrdua d’hàbitat i d’ecosistemes conseqüència de la militarització i dels conflictes armats.

■ Les fonts d’emissió de gasos amb efecte hivernacles més rellevants vinculades al sector militar són les emissions de les instal·lacions i d’activitats militars no directament relacionades amb la guerra, les emissions relacionades amb la guerra en operacions de contingència a l’estranger, les emissions de la indústria militar, i les emissions generades per atacs i a objectius petroliers.

■ S'estima que els exèrcits de tot el món emeten entre un 5 i 6% del total d’emissions de CO2.

 ■ S’estima que els desplaçaments forçats per causes climàtiques superaran els 200 milions de persones el 2050.

■ Les persones defensores dels drets humans mediambientals tenen tres vegades més probabilitat de patir violència i coacció en relació a altres persones defensores de drets humans.

■ Del total d’assassinats de persones defensores dels drets humans registrats a nivell mundial el 2018 (321 morts), el 77% eren DHA, majoritàriament vinculades a conflictes derivats de l’activitat d’indústries extractives i de macro-projectes que comptaven amb el suport dels Estats.

 ■ De la mateixa manera que la seguretat a llarg termini no pot existir sense justícia social, cal posar la seguretat humana al centre. La solució a la crisi ambiental passa per la desmilitarització i desarmament internacionals.

L'nforme del Centre Delàs demana un canvi del paradigma de seguretat, i "fer el pas de la seguretat militaritzada a la seguretat humana."