Recurs del mes de febrer 2021

La Mutilació Genital Femenina (MGF) és una de les màximes manifestacions de violència masclista i està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i les nenes. Les entitats de la Coordinadora, que treballen per a la seva erradicació, dediquen aquests dies a sensibilitzar i denunciar aquesta pràctica ancestral que encara tortura a sis mil nenes, d'entre 4 i 10 anys cada dia. 

Nosaltres, des del CeDRe, a part d'anunciar-vos les novetats entrades aquestes setmanes en jocs diversos. Volem contribuir a aquesta tasca sensibilitzadora i de denúncia oferint-vos en préstec gratuït els nostres materials:

Llegeix-me el dolor, de Maria Martí Teixidor

Un recull de testimonis de joves que son víctimes quotidianament de la màxima expressió de la violència masclista i el patriarcat, la interpretació de: La xaria,  diferent segons els diversos països que diuen que l’apliquen i la dona hi queda sempre mal parada: lapidació a les acusades d’adulteri (en contradicció amb el càstig que fixa l’Alcorà), mutilació de genitals, crims d’honor, matrimonis infantils, burques i altres tipus de vels físics i mentals i un llarg etcètera.Tot això es reflecteix en aquesta obra, però la Maria Martí ho ha convertit en pura exquisidesa. Ha sabut criticar i mostrar les brutalitats amb elegància i sensibilitat.

La mutilación genital femenina y los derechos humanos : infibulación, excisión y otras prácticas tradicionales, d’Amnistia Internacional

Es calcula que 135 milions de dones i nenes de tot el món han estat sotmeses a aquesta pràctica i que any rere any cal sumar-hi dos milions de nenes més. Aquest informe i denúncia editat per Amnistía Internacional, posa noms a les xifres esgarrifoses d’una pràctica brutal contra els drets humans de les dones.

La Mutilación Genital Femenina el Declive de los Mitos de Legitimación, editat per Tirant lo Blanch

La Mutilació Genital Femenina és clarament un tracte discriminatori contra la dona a més de constituir una forma -manifesta- de violència sexual. Aquesta obra es pregunta per les concepcions que tracten de legitimar-la, busca saber per què s'anima en uns certs països al seu manteniment, com ha reaccionat la legislació internacional i espanyola davant aquesta pràctica inacceptable, i quins son els reptes tenim davant  fi de prevenir-la, castigar-la i abolir-la. S'assumeix un vessant d'estudi multidisciplinari, sabent que estem davant una realitat complexa que exigeix una aproximació integral per no tractar-se d'un mer conflicte cultural.

Flor del desierto, un film de Sherry Hormann (*)

Una pel·lícula que narra la història real de la model internacional Waris Dirie, que va fugir de casa seva quan va saber la intenció de la seva família de casar-la com a quarta esposa d'un home ancià, de com va fugir i emigrar fins a Londres on l'atzar la va dur dels carrers a les passarel·les més top de la Moda internacional, i de com aprofitant l'altaveu de la seva fama, confessa que va ser mutilada i es pregona com a ferma lluitadora contra la MGF al món. Waris Dirie, va ser la primera dona que va donar veu a totes les nenes, joves i dones que diàriament son mutilades. El seu testimoni, davant les Nacions Unides va promoure, que la comunitat internacional comencés un llarg camí en contra de la MGF. Waris és autora de tres llibres sobre MGF.

Moolaadé, un film de  Ousmane Sembene (*)

La Collé Cremo, és una àvia que acull a la casa que comparteix amb les altres dues dones del seu espòs, a quatre nenes que fugen terroritzades del ritual de l'ablació. Busquen la seva protecció perquè saben que fa anys ella va impedir que la seva filla se sotmetés a aquest "ritus de purificació". Ella és qui apel·la al moolaadé per a salvar-les. El moolaadé (protecció), en llengua pulaar, és una paraula poderosa i ancestral del dret d'asil carregada d'un gran valor jurídic. Amb aquesta pel·lícula, premiada i aclamada per la crítica arreu, Ousmane, va dur a casa seva i al seu país, una gran tasca de sentibilització per a l'erradicació d'aquesta pràctica. La Collé Cremo, l'àvia que protegeix les nenes, és una reconeguda locutora de ràdio que el director va posar estratègicament en el paper de protectora, per calar amb més força allà on cal obrir el debat sobre la MGF per tal d'erradicar-la.

La Manzana de Eva, distribuida per Netflix

Un film documental que inclou entrevistes amb legisladors de tot el món i amb noies de Gàmbia i Kenia que expliquen què és, què significa i els esforços que fan víctimes, associacions i administracions per erradicar-la.

(*) Amb guia de treball pedagògic descarregable directament en format pdf a l'enllaç del fons del CeDRe.

Novetats arribades al CeDRe:

Carta x Carta, de Shopapunts

Un joc de memòria que pretén donar a conèixer aspectes de diferents temàtiques per tal de poder convertir el joc en una eina de reflexió, sensibilització i coneixement. Al CeDRe hi podeu trobar el joc sobre Salut mental, sobre Revolució Feminista i sobre Societats Inclusives.

Paleo, editat per DEVIR, 

Per la seva senzillesa i dificultats progressives, el joc és apte per a qualsevol persona de més de 10 anys, amb ganes de jugar i posar-se a prova. Un joc cooperatiu en estat pur que et transporta a l'edat de pedra. L'objectiu, salvar la tribu i deixar pintat un mamut a la cova per a què milers d'anys després, us puguin conèixer. La mecànica del joc és ràpida, amb situacions tant inesperades que desfaran en ocasions, l'estratègia que teníeu planificada. Una novetat que ha vingut al CeDRe per a donar-vos eines sobre el treball cooperatiu, les prioritats i l'enginy tot passant una molt bona estona d'aventura i joc.

Pictures, editat per MasQueOca,

Un altre joc que ha arribat aquest mes al CeDRe i que arriba amb el currículum d'haver estat el joc de l'any 2020 en el concurs internacional "Spiel des Jahres" (Acadèmia Alemanya de jocs de taula), considerats els Oscar dels jocs de taula. Un repte constant que demana de la màxima creativitat i competència comunicativa a través de pictogrames, blocs de fusta, paletes de colors, cordills i altres utensilis que han de servir-vos per a comunicar quin és la imatge de les que hi  ha exposades al taulell, que us toca descriure. Ens ha agradat, precisament pel factor lúdic (un joc si no diverteix, no serveix), i pel potencial de treball creatiu que suposa el repte d'interpretar una imatge i explicar-la amb recursos ben inversemblants.

JECO, editat per Franzina Balague Bellido,

Un joc terapèutic que pretén treballar la comunicació no violenta (CNV) a través de dos personatges: la girafa iel xacal. Dues metàfores de diferents maneres de comunicar-nos: amb el cor, tenin en compte els sentiments i parlant des del "jo", o la comunicació que busca l'enfrontament i que parla des del "tu", expressant els nostre judicis, oblidant les necessitats i emocions i buscant obtenir la raó per sobre de tot. A través de la comunicació no violenta, aquest senzill joc, ens ensenya a adquiriri eines per a gestionar les nostres relacions utilitzant tant l'empatia amb els altres com també l’auto empatia amb una mateixa. D'aquesta manera podem solucionar molts dels conflictes que totes les persones tenim, tant els propis com amb les altres persones.