A casa nostra, cada vegada hi ha més persones que no tenen accés als subministraments bàsics com la llum, l'aigua, el gas o internet. Ho expliquen quatre testimonis recollits per Càritas Salt i el Casal dels Infants Salt, que avui també es llegiran en l'acte que es farà a partir de les 7 de la tarda, a la Casa de Cultura de Girona: la taula rodona "Els subministraments bàsics també són drets essencials", que organitza Justícia i Pau Girona i la Coordinadora d'ONG Solidàries.

Són 4 històries de vida anònimes, però ben reals, d'usuàries d'aquestes entitats que ens expliquen de manera molt planera què significa viure sense llum o haver d'anar a la font per cobrir les necessitats diàries d'aigua (per netejar-se les dents, per preparar un biberó, per garantir roba neta als infants...per viure amb dignitat). És el testimoni, per exemple, d'una mare que explica com va arribar a Catalunya l'any 2019, amb un bebé d'11 mesos, i fugint d'una situació de violència. "El lugar que encontré para vivir, era un lugar oscuro, sucio, sin agua ni luz pero no tenía como pagar un piso. Fue una situación muy dura para mi y para mi hija." En aquest cas, la narració ens mostra com la pandèmia la va dur a una situació límit per la por al contagi i com, sense pràcticament conèixer a ningú, se'n va poder sortir amb el suport de les educadores del Casal dels Infants. 

En el recull d'històries de vida també hi trobareu el relat d'una parella jove amb un fill menor que no fa ni un any que han arribat aquí. Venen del Marroc i tenien una mica d'estalvis per començar una nova vida. Però sense cap immobiliària que els vulgui llogar un pis (no tenen feina, no poden aportar cap garantia d’ingressos i a més, no tenen la documentació regularitzada), han acabat vivint, de moment, sota un sostre però sense accés a l'aigua ni a l'electricitat. 

No tenir accés als subministres bàsics fa que es pateixin problemes d'higiene personal i de la llar, deteriorament de la salut física i emocional, conflictes veïnals, així com desestabilització en els àmbits relacional, ocupacional i d’oci. Viure doncs, sense aigua ni llum ni un sostre digne és sinònim de desprotecció, incertesa, i precarietat i implica destinar moltes més hores a les activitats de subsistència domèstica, tal com es reconeix en el manifest redactat amb motiu del de 10 de desembre, aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. 

"L'accés als subministraments bàsics han de ser considerats com a drets essencials a garantir ja que es tracta d’un dret instrumental per poder exercir-ne d’altres com el dret a l’educació educació, a la salut, a l’alimentació, en definitiva el dret a nivell de vida digne.", diu el manifest de Justícia i Pau I Coordinadora, redactat per a la data. Un manifest, des del qual reclamem també que els ajuntaments de les comarques gironines que encara no ho hagin fet, signin un conveni amb l’empresa subministradora d’aigua del seu municipi per garantir-ne el subministrament a les famílies vulnerables,  o que, en el cas de les ocupacions justificades, s’apliqui el protocol entre administració i empresa subministradora per garantir el servei.