"Jo, Billy Pilgrim, moriré, sempre he mort i sempre moriré el 13 de febrer de 1976”. Billy Pilgrim s'ha desprès en el temps. No pot controlar a on es dirigeix. Viu en un estat continu de pànic escènic, perquè no té ni la més remota idea de quina part de la seva vida haurà de representar a continuació. En Billy s'ha ficat al llit sent un vell vidu i s'ha despertat el dia de les seves noces. Ha construït una família afectuosa i ha presenciat el bombardeig de Dresden. Ha entrat per una porta al 1955 i ha sortit per ella al 1941. Ha tornat a traspassar aquesta porta i s'ha trobat al 1963. Ha vist el seu naixement i la seva mort moltes vegades, segons diu, i viatja a l'atzar cap a qualsevol moment de la seva vida. Això diu.
És la primera adaptació al còmic de la novel·la original de Kurt Vonnegut, dibuixada per Albert Monteys. Alhora una mirada mordaç a l'horror i la tragèdia de la guerra, on els nens són enviats al capdavant i moren (així va ser i serà), i un commovedor examen del que significa ser un humà fal·lible. Publicada per primera vegada el 1969 en plena guerra de Vietnam, el potent missatge antibel·licista de la novel·la, l'humor negre i absurd i les agudes observacions de la naturalesa humana conserven tota la seva vigència.
