Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

2018: Palau - Girona

Les múltiples formes i llenguatges del racisme han estat l’eix de treball a la Jornada Anual de la Coordinadora d'ONG Solidàries. Un racisme que necessita radicalitat en l’antiracisme per combatre'l, i precisa també d’espais comuns de trobada per millorar el coneixement que tenim els uns dels altres, sense negar el dret a la diferència a ningú. La Jornada Anual 2018 es va celebrar el dissabte 26 de maig al centre cívic Pla de Palau de Girona i la Fundació SER.GI va ser, aquest cop l'amfitriona.

Què és el racisme avui a Catalunya?

Jornada Anual de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme

Girona. Dissabte, 26 de maig de 2018

La ponència sobre els racismes a Catalunya va ser a càrrec de Mostafà Shaimi, investigador de la UdG i formador en dinamització comunitària. Segons ell, a la nostra societat hi ha tres visions diferents del racisme: la que interpreta que és una cosa llunyana i del passat, que no té a veure amb nosaltres (apartheid, colonialisme, persones esclavitzades, etc.); la concepció que ho vincula només a ideologies concretes com la d’ultradreta i de la qual neix la teoria de la cohesió social i que ens parla d’inclusió; i una última, que veu el racisme com una “malaltia” que afecta a tothom i que per tant considera tothom, susceptible de ser racista.

Per a Shaimi, el racisme representa una línia divisòria que separa els “uns” dels “altres”, i que dóna com a resultat una societat amb ciutadans de primera i ciutadans de segona. El que fa aquesta línia divisòria que és el racisme, segons l’investigador, és trencar directament amb dos valors fonamentals: la llibertat i la igualtat. El racisme, a més, genera dues categories de persones: el ciutadà i l’immigrant, sense que uns i altres, i malgrat conviure un mateix espai i temps, comparteixin un projecte comú. En el cas de les persones migrades, a més, la suspensió de drets és permanent, la qual cosa fa que visquin en una mena d’estat d’excepció parcial.

Per intentar esbossar algunes de les múltiples formes que pren el racisme, Shaimi va definir dos grups: el del racisme material que suspèn drets a les persones migrades –dret a vot, Llei d’Estrangeria o CIE’s- i el del racisme simbòlic, que nega el dret a la diferència per a les persones migrades -mesquites instal·lades als polígons industrials, debat sobre el vel, etc.-. Shaimi va carregar contra el discurs d’interculturalitat propi de la Generalitat i la majoria de les ONGD perquè tot i les bones intencions implica partir d’un reconeixement erroni de l’existència de la cultura catalana. En aquest sentit, Shaimi es va preguntar “Què és la cultura catalana? “ i va sentenciar dient que “tota societat és diversa”. En el cas de Catalunya, va defensar la llengua catalana com un element clar de la catalanitat i per tant, com un punt de trobada comú per a tota la ciutadania, ja que per conèixer’ns bé, les relacions humanes matisades, necessiten de la llengua catalana com a element cohesionador.

La lluita contra el racisme ha de passar forçosament per un antiracisme radical que implica certa militància activa.

La segona part de la jornada va ser un taller antirumors a càrrec de Lluís Puigdemont de la Fundació SER.GI, que ens va fer reflexionar sobre quines actituds podem adoptar per rebatre un rumor, sense arribar a la confrontació, així com arguments i estratègies per desmuntar rumors.

Participants:

Pau Lanao (ViA), Lluís Puigdemont (Fundació SER.GI), Maria Barriel i Lylian Canté (Fundació Utopia), Sònia Cervià, Núria Cuadrat i Carles Serra (CeDRe/Coordinadora), Jordi Planas (Agenda Llatinoamericana), Montse Fiol (ACAPS Girona), Núria Massegú (Justícia i Pau Girona-Girona Acull), Dolors Horta (Batandicori /Soarpal), Dolors Serra (Xangara-Girona Acull), EncarnaRistol (Girona Acull), Dialla Diarra i Fatoumata Mocalau i Mariama Sidibe (LegkiYakaru), Alba Danés (SCI), Alba Nor (Èccit), Carme Gubert i Dolors Terrades (Banyoles Solidària), Verónica Hortas i Pablo Becerril (Creu Roja Girona), Estefania Yus (Dagua ONG), Àngel Figa (Oxfam Intermón), Abdurraman Demba Diallo (Bocke Diallobé), Doc Badji (CASC), Mónica Fernández (Món Banyoles)

Excusats:

Josep Maria Bonet (GEES), Núria Palomar (Girona Acull), Anna Martín (Oxfam Intermón), Àngel Vàzquez (Acaps Girona), Jordi Tordera (Fundació SER.GI), Flora Ridaura (Càritas Girona), Anna Bonmatí (Àfrica Viva), Carme Vinyoles (ViA).

ÀLBUM DE FOTOS

Amb el suport de

Amb la col.laboració de